Prèvia del 2n sopar #PiupiuNet

Nota posterior: Ja podeu trobar tota la informació i el programa a:


Avui inicio la difusió del projecte que he gestat en els darrers messos. Ho faig coincidint amb el seminari sobre Xarxes Socials que es celebra a Mataró.
Despres de l'èxit de públic de l'acte realitzat el mes de setembre al Vallès. Us anuncio oficialment la celebració de l'esdeveniment de networking del Maresme: El 2n sopar #PiupiuNet.
Una sessió de networking oberta a tohom. On es facilitaran contactes entre interessats i professionals del Social Media i internet, i emprenedors amb ganes d'innovar. La primera oportunitat d'escoltar i conèixer als referents del Maresme en la gestió i promoció online d'empreses.




S'oferiràn:
Ponències pràctiques
activitats de networking
casos d'èxit a la pime
sopar actiu
regals 2.0
i sorpreses...

Esperem la vostra assistencia i desvirtualitzar a la comunitat emprenedora i 2.0 del Maresme i rodalies.


 

Data: Dijous 1 de desembre de 2011
Horari: de 19:30 a 22:45 h.
Lloc: La nova seu de Mataró In al carrer Balmes, 37 de Mataró

El programa oficial, els ponents, el preu es faran públics dijous dia 3 de novembre.
Les entrades es posaràn a la venda el dia 3. L'aforament serà limitat.

Per qualsevol dubte o aclariment podeu contactar amb mi per qualsevol canal del Social Media.



12 errors imperdonables per a un nou blog


Temps estimat de lectura: 7 minuts.

Tothom que tingui inquietuds i vulgui compartir-les es carn de blog. Aquesta afirmació no és gratuïta, els blogs estan vivint una segona joventut. La gent i empreses dediquen temps, esforços i il·lusió a l’actualització i manteniment d’aquests canals d’informació.

L’accés massiu dels internautes a les xarxes socials a produït canvis de molts tipus en les interaccions que realitzem de forma habitual. De forma especifica senyalaré un canvi d’actituds que afecta a la manera de compartir. La curació de continguts.

Tothom parla a la xarxa. I ja no hi ha prou amb allò que limitadament podem comentar. Ens recolzem en noticies, novetats, campanyes virals, etc... per reforçar la nostra presencia i els nostres comentaris purs. Els grans mitjans dominen l’actualitat gràcies a la seva infraestructura, que alhora és la seva limitació. No totes les informacions especifiques o personalitzades entren en l’espai disponible per a les capçaleres. I és aquest, el terreny propici per que gent amb possibilitats més limitades però amb coneixements o aficions centrades en una temàtica pugui aportar continguts.

Aquest es el mapa que se’ns presenta. Algunes empreses publiquen continguts de nivell professional que arriben a tothom. Alhora una munió de blocaires amateurs aporten amb fortuna desigual continguts específics per a satisfer tots els gustos i necessitats.

Repassem 12 aspectes a tenir molt en compte per crear el nostre blog:

1. Ser el propietari del teu propi domini
Tenir un domini propi amb una adreça neta "domini.com" no és una obligació per a tots els blocaires. Però si vols donar una imatge seriosa, tenir un domini professional t'ajudarà. El preu d'un domini ha baixat i ja no tenim excusa per no disposar-hi. A més comprar un domini i utilitzar-lo en els serveis de blog com www.WordPress.com i www.Blogger.com és possible i senzill.




2. No conèixer els conceptes bàsics del posicionament.
El contingut del blog és bàsic. Això és totalment cert, però el SEO és fonamental. Si vols que la gent visiti el teu bloc primer l'han de trobar. Has d’entendre el seu funcionament. Conèixer i valorar el concepte keyword com primer pas. És fonamental tant a nivell de la programació de la pàgina, com a nivell de redacció.

3. No oferir opcions socials per compartir
Les xarxes socials com Twitter, Facebook i Google+ són grans motors de trànsit. No podem desaprofitar-los per promocionar els nostres posts. Assegureu-vos d'oferir enllaços per compartir a les xarxes socials més populars amb opcions d'ús compartit en tots els nostres missatges.

4. Freqüència irregular
Els nostres lectors mereixen una atenció, inclús podríem parlar del respecte que hem de mostrar a aquells que ens inclouen als marcadors del seu navegador. No hi ha res més nociu per un espai de comunicació que la desatenció. Si nosaltres no respectem la seriositat que implica el projecte de cuidar d’un blog no podrem vendre la seva excel·lència. Aquell visitant que arribi al nostre espai i el trobi desatès i amb la data de la darrera actualització excessivament antiga, percebrà un projecte fallit i davant la gran oferta existent potser no li doni una segona oportunitat.
He de dir de tota manera que la memòria del usuari hiperactiu i multitasca es infidel per naturalesa. Es per això que no hem de baixar mai la guàrdia i sempre estarem a temps de revitalitzar el projecte amb un nou impuls.



5. Utilitzar incorrectament les fonts.
Molts de nosaltres quan som nous en temes de disseny i estètica volem dissimular aquesta mancança i optem per manipular molt els elements de la imatge sobrecarregant-la. La raó per la que alguns dissenys perden professionalitat estètica es per l’abús de formats de forma injustificada: mida, tipus de lletra, color, contrast, distribució, jerarquització... Una gran quantitat de blocaires s’obsessionen que el seu blog cridi l’atenció. El meu consell es utilitzar un sol tipus de lletra treballant amb totes les seves variacions. Com a molt podem utilitzar un segón tipus ben contrastat del per distingir títols i destacats.

6. No dedicar atenció al format i sintaxi.
El text del nostre article ha de estar repassat. Evitem les errades ortogràfiques. Hem de cuidar la redacció: paràgrafs llargs, abús de frases copulatives, estructura de la redacció indefinida, oblit temporal del sentit de l’article, baix contrast en la jerarquia sintàctica...

7. Oferir només un mètode de subscripció
Molts blocaires ofereixen només una subscripció al RSS dels seus blocs. Tinguem en compte la subscripció per correu electrònic pot ser popular per alguns que ho prefereixin, mentre que els serveis com www.odiogo.com ofereixen una altra gran opció per aquells usuaris amb problemes de temps o visió. Assegureu-vos que oferiu més d'una opció.

8. No canviar la seva icona de pàgina.
Quan vostè té una pestanya del navegador oberta, hi ha una petita icona en la qual mostra en quin lloc estigui en (gmail té un sobre de color vermell, per exemple). Això ajuda a que el seu lloc es destaquen quan diverses pestanyes obertes. Utilitzar un generador d’icones de pàgina com www.favicon.cc per afegir a la seva pròpia.

9. Logotip del blog genèric.
Si no tenim opció, per començar el disseny del blog aquest pot ser genèric, o aprofitar alguna de les plantilles que tenim a la nostra disposició. Ho podrem passar per alt amb la promesa de treballar-hi en quan ens sigui possible. Un altre tema és parlar del logotip. Com dissenyador gràfic nomes puc afirmar que és fonamental obtenir el nostre logotip personalitzat. Aquesta és una de les primeres coses que els nous visitants veuran i ens representa. La seva presencia pot dir molt sobre el nostre bloc. Oblidem-nos d'agafar una imatge de google, si us plau.

10. Desconeixement del mitjà
No podem pretendre comunicar-nos sempre en un mateix to i línia argumental independentment del mitja i el concepte que articuli el nostre discurs. Adaptem-nos des de el primer moment.
Fem un anàlisi de les nostres capacitats i limitacions comunicatives. Alhora que hem de ser coneixedors de les possibilitats que ens ofereix el nínxol de lectors a que aspirem. Sense oblidar la habitual ullada a la “competència” o "companyia temàtica".



11. No trobar el nostre discurs
La naturalitat: Crea el flux de comunicació imprescindible amb els nostres lectors.
El coneixement: Suscita la necessitat vers el valor del nostre contingut.
El sentit comú: Poleix les imperfeccions i mancances, i fent destacar el conjunt.



12. Dispersió temàtica
Mitjans de comunicació digitals n’hi han molts. Blogs n’hi han per avorrir. Molts d’ells son d’una destacable qualitat pels seus redactors o pels mitjans tècnics i humans en que es recolzen. Dins d‘aquest panorama seria innocent exposar el nostre nou blog a la lluita frontal per l’audiència. Nomes per la quantitat i freqüència de publicació de la majoria això es inabastable.
Els lectors son molt selectius quan la cerca els permet ser-ho. Però això te una altra lectura. Els lectors valoren i agraeixen trobar continguts específics que resolguin les dubtes o necessitats que no poden satisfer en altres espais. Valoren l’esforç d’aportar ajuda compartint el valor propi. Confien en la veu que critica o avala objectivament des de la autonomia de grups i corporacions.
Fent un cop d’ull al sector blocaire un petit projecte ha de aspirar a ser cap de ratolí abans que cua de lleó. Fem una cosa... i fem-la bé!



Barbie. Historia d'una crisi de reputació

Temps de lectura estimat: 4:30 minuts.

Avui us vull parlar de la rellevància que han adquirit les opinions del usuaris al mon 2.0 i com el seu recolzament a una acció pot generar una crisi de reputació i provocar reaccions empresarials impensables fa nomes 3 anys.

Per commemorar l’any internacional dels boscos Greenpeace sol·licitava a Mattel i a tot el sector que "trenquin les seves relacions amb l'empresa Àsia Pulp & Paper (APP Una fosca empresa que els proveeix de paper i pasta de paper per fabricar les caixes de les seves joguines), perquè estan directament vinculats amb la desforestació de la selva, llar d'espècies en perill d'extinció com el tigre de Sumatra o els orangutans".

La multinacional Mattel ha viscut aquest 2011 el malson d’una gran crisi de reputació que ha perjudicat seriosament la seva imatge pública. Els ecologistes han apostat per la creativitat per convertir en viral una campanya de denuncia. Aconseguint en tant sols quatre mesos gairebé quatre-centes mil visites només a Espanya.

El 7 de Juny Greenpeace des de la seva seu a Argentina, va posar en marxa una campanya contra Mattel. Multinacional de la joguina i fabricant de la Barbie. Els demanaven que s’havien de "comprometre a deixar de desforestar i no destruir els recursos naturals". Tot es va produir arrel de l’anàlisi de les fibres de celulosa del cartró de les caixes de la famosa nina. On van detectar que un alt percentatge procedia de la tala d’arbres de polpa de les selves protegides d'Indonèsia.


"Barbie, cortamos. No salgo con chicas que deforestan" Aquestes declaracions de Ken anunciant la separació la seva parella de sempre van recórrer la xarxa. En un vídeo en el que col·laboren els actors Arturo Valls i Marta Belenguer, Ken anuncia a Barbie "això s'ha acabat", en assabentar-se de la vessant fosca de l’origen dels seus embolcalls.


La campanya va generar un ampli ressò a Twitter que ràpidament es va estendre a la resta de xarxes. Es va fer una crida a la participació demananant retuitejar aquest missatge:
“Demaneu-li a Mattel que no segueixi destruint els boscos tropicals d'Indonèsia per empaquetar els seus productes http://bit.ly/mJDjK7”


Per ampliar la seva difusió es van realitzar espectaculars accions habituals en la ONG. Com la que van protagonitzar a Piccadilly Circus, Londres.


I aquesta acció combinada a la central de Mattel a Califòrnia

La companyia americana com ja ens tenen acostumats les grans corporacions ha trigat en reconèixer, analitzar i tractar el problema, i per tant en reaccionar. Finalment 4 mesos desprès els òrgans directius del gegant han mogut peça. El dia 5 d’octubre han comunicat que “Mattel evitarà que els productes de l'empresa paperera Àsia Pulp & Paper entrin dins de la seva cadena de subministraments de paper.” Greenpeace es felicita de la decisió i treu pit de les victòries que la força de la xarxa i el seu domini del mitja li a atorgat: Mattel, Lego, Hasbro, Nestlé, Carrefour, Unilever...

 


Conclusions:

Les grans empreses no han mesurat encara la importància d’actuar amb diligencia en la resolució dels problemes de comunicació bidireccional en el món 2.0. Així la imatge negativa s’ha escampat i els consumidor han sentit que formaven part d’un col·lectiu que defensava un mateix objectiu. La sensació de comunitat lluitant contra un enemic tant “provocador” com una empresa multinacional líder, és un valor que mobilitza i la xarxa te la virtut de promoure-ho de la forma més simple.
 
Les crisi de reputació és un problema molt seriós per a tota empresa. No és pas nou, però troba un mitja idoni per la seva amplificació a les xarxes. La mida de la empresa o la seva rellevància en el sector en que es difon la critica és proporcional a l’interès que suscita i per tant a provocar la fàcil i ràpida difusió pels seus membres. No descobreixo res quan afirmo que les critiques negatives de tercers que son coneguts dins d’una comunitat generen una atracció. Considero que una de les situacions socials que facilita establiment de lligams entre dos subjectes, desgraciadament és la crítica a un tercer subjecte de rang superior, amb qui comparteixen vincles de coneixement o experiències comunes.

Si hem donat els primers passos per a la presencia activa de la nostra empresa a les xarxes socials. Si sabem que la gent es connecta per parlar, i per tant som conscients del risc...

Que esperem per dissenyar una estratègia de crisi de reputació online per a la nostra empresa?