Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estratègia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estratègia. Mostrar tots els missatges

Els 20 manaments de Twitter a les empreses

Darrerament moltes empreses i emprenedors amb interès per difondre el seu producte o servei entren a les Xarxes Socials. Els inicis són durs per aquells que s'incorporen amb vicis offline adquirits o manca de visió de marketing online. Si a això li afegim desconeixement del mitja i usos dels seus usuaris l'assoliment dels objectius es pot tornar una quimera per a molts. Abans de defallir al desanim o a la desqualificació gratuïta del canal analitzem si el problema és intern.

En la meva experiència amb Twitter he trobat empreses en que la manca d'objectius especifics per aquesta xarxa social minvava l'obtenció de resultats. Això feia finalment de les seves accions una fugida endavant.


He resumit en 20 afirmacions els principis fonamentals que hauria de conèixer tota empresa que vulgui prosperar a Twitter:


 1 > Twitter és una xarxa oberta i eminentment comunicativa i de difusió d'informació.

 2 > Tota acció que persegueixi un objectiu ambiciós s'ha de basar en adaptar l'estratègia prèvia al mitja.

 3 > Si no coneixem el mitja i la forma de entendre'l i comunicar-se dels usuaris, el nostre esforç resultarà estèril.

 4 > L'us que en fan les empreses no hauria de ser el mateix que a altres xarxes.

 5 > Aquest és l'espai perfecte per promoure els nostres projectes de forma focalitzada.

 6 > Twitter pot ser una eina fonamental per la difusió i la captació en nínxols de leads.

 7 > El seu èxit es basa en ser element complementari i no únic de la campanya.

 8 > Infravalorar l'abast d'aquesta xarxa social per la seva aparent simplicitat delata falta d'adaptació a la mateixa.

 9 > L'experiència i anàlisi del mitja aporta tècniques que potencien el ressò de les nostres comunicacions.

10 > L'èxit d'una campanya rau en adaptar-se al mitja i com els usuaris entenen el seu format comunicatiu.

11 > A Twitter es difon i contacta. Per fer créixer relacions ja hi han altres canals.

12 > Cuida el teu perfil i alimenta la rellevància, desgraciadament es tendeix a classificar als interlocutors en pocs segons.

13 > Crea la teva línia comunicativa, respecta-la, sigues fidel però mai estricte.

14 > Ningú es para a parlar amb una marca. On has vist un logo explicant acudits? Humanitza

15 > Cada canal marca els seus temps. No confonguis la paciència dels interessats en la resposta a un correu-e i a una menció.

16 > Controlant la combinació d'horaris, redacció, difusió paral·lela, entorn i estratègia, desplegarem tot el potencial de la xarxa de microblogging.

17 > Melic, tots tenim un. Si parles massa del teu, aconseguiràs que et considerin mancat d'interès i distant.

18 > Afrontar un conflicte generat per contaminar els missatges corporatius amb visions personals mostra el limit de la humanització buscada en tot perfil.

19 > A Twitter tothom vol ser escoltat i només s'escolta als que ens diuen allò que ens agrada escoltar.

20 > A Twitter tothom vol que li parlin i només es parla als que ens parlen allò del que ens agrada parlar.


Espero que les meves reflexions us ajudin a fer una reflexió crítica sobre l'us corporatiu que s'ha de fer de twitter i les Xarxes Socials.


12 errors imperdonables per a un nou blog


Temps estimat de lectura: 7 minuts.

Tothom que tingui inquietuds i vulgui compartir-les es carn de blog. Aquesta afirmació no és gratuïta, els blogs estan vivint una segona joventut. La gent i empreses dediquen temps, esforços i il·lusió a l’actualització i manteniment d’aquests canals d’informació.

L’accés massiu dels internautes a les xarxes socials a produït canvis de molts tipus en les interaccions que realitzem de forma habitual. De forma especifica senyalaré un canvi d’actituds que afecta a la manera de compartir. La curació de continguts.

Tothom parla a la xarxa. I ja no hi ha prou amb allò que limitadament podem comentar. Ens recolzem en noticies, novetats, campanyes virals, etc... per reforçar la nostra presencia i els nostres comentaris purs. Els grans mitjans dominen l’actualitat gràcies a la seva infraestructura, que alhora és la seva limitació. No totes les informacions especifiques o personalitzades entren en l’espai disponible per a les capçaleres. I és aquest, el terreny propici per que gent amb possibilitats més limitades però amb coneixements o aficions centrades en una temàtica pugui aportar continguts.

Aquest es el mapa que se’ns presenta. Algunes empreses publiquen continguts de nivell professional que arriben a tothom. Alhora una munió de blocaires amateurs aporten amb fortuna desigual continguts específics per a satisfer tots els gustos i necessitats.

Repassem 12 aspectes a tenir molt en compte per crear el nostre blog:

1. Ser el propietari del teu propi domini
Tenir un domini propi amb una adreça neta "domini.com" no és una obligació per a tots els blocaires. Però si vols donar una imatge seriosa, tenir un domini professional t'ajudarà. El preu d'un domini ha baixat i ja no tenim excusa per no disposar-hi. A més comprar un domini i utilitzar-lo en els serveis de blog com www.WordPress.com i www.Blogger.com és possible i senzill.




2. No conèixer els conceptes bàsics del posicionament.
El contingut del blog és bàsic. Això és totalment cert, però el SEO és fonamental. Si vols que la gent visiti el teu bloc primer l'han de trobar. Has d’entendre el seu funcionament. Conèixer i valorar el concepte keyword com primer pas. És fonamental tant a nivell de la programació de la pàgina, com a nivell de redacció.

3. No oferir opcions socials per compartir
Les xarxes socials com Twitter, Facebook i Google+ són grans motors de trànsit. No podem desaprofitar-los per promocionar els nostres posts. Assegureu-vos d'oferir enllaços per compartir a les xarxes socials més populars amb opcions d'ús compartit en tots els nostres missatges.

4. Freqüència irregular
Els nostres lectors mereixen una atenció, inclús podríem parlar del respecte que hem de mostrar a aquells que ens inclouen als marcadors del seu navegador. No hi ha res més nociu per un espai de comunicació que la desatenció. Si nosaltres no respectem la seriositat que implica el projecte de cuidar d’un blog no podrem vendre la seva excel·lència. Aquell visitant que arribi al nostre espai i el trobi desatès i amb la data de la darrera actualització excessivament antiga, percebrà un projecte fallit i davant la gran oferta existent potser no li doni una segona oportunitat.
He de dir de tota manera que la memòria del usuari hiperactiu i multitasca es infidel per naturalesa. Es per això que no hem de baixar mai la guàrdia i sempre estarem a temps de revitalitzar el projecte amb un nou impuls.



5. Utilitzar incorrectament les fonts.
Molts de nosaltres quan som nous en temes de disseny i estètica volem dissimular aquesta mancança i optem per manipular molt els elements de la imatge sobrecarregant-la. La raó per la que alguns dissenys perden professionalitat estètica es per l’abús de formats de forma injustificada: mida, tipus de lletra, color, contrast, distribució, jerarquització... Una gran quantitat de blocaires s’obsessionen que el seu blog cridi l’atenció. El meu consell es utilitzar un sol tipus de lletra treballant amb totes les seves variacions. Com a molt podem utilitzar un segón tipus ben contrastat del per distingir títols i destacats.

6. No dedicar atenció al format i sintaxi.
El text del nostre article ha de estar repassat. Evitem les errades ortogràfiques. Hem de cuidar la redacció: paràgrafs llargs, abús de frases copulatives, estructura de la redacció indefinida, oblit temporal del sentit de l’article, baix contrast en la jerarquia sintàctica...

7. Oferir només un mètode de subscripció
Molts blocaires ofereixen només una subscripció al RSS dels seus blocs. Tinguem en compte la subscripció per correu electrònic pot ser popular per alguns que ho prefereixin, mentre que els serveis com www.odiogo.com ofereixen una altra gran opció per aquells usuaris amb problemes de temps o visió. Assegureu-vos que oferiu més d'una opció.

8. No canviar la seva icona de pàgina.
Quan vostè té una pestanya del navegador oberta, hi ha una petita icona en la qual mostra en quin lloc estigui en (gmail té un sobre de color vermell, per exemple). Això ajuda a que el seu lloc es destaquen quan diverses pestanyes obertes. Utilitzar un generador d’icones de pàgina com www.favicon.cc per afegir a la seva pròpia.

9. Logotip del blog genèric.
Si no tenim opció, per començar el disseny del blog aquest pot ser genèric, o aprofitar alguna de les plantilles que tenim a la nostra disposició. Ho podrem passar per alt amb la promesa de treballar-hi en quan ens sigui possible. Un altre tema és parlar del logotip. Com dissenyador gràfic nomes puc afirmar que és fonamental obtenir el nostre logotip personalitzat. Aquesta és una de les primeres coses que els nous visitants veuran i ens representa. La seva presencia pot dir molt sobre el nostre bloc. Oblidem-nos d'agafar una imatge de google, si us plau.

10. Desconeixement del mitjà
No podem pretendre comunicar-nos sempre en un mateix to i línia argumental independentment del mitja i el concepte que articuli el nostre discurs. Adaptem-nos des de el primer moment.
Fem un anàlisi de les nostres capacitats i limitacions comunicatives. Alhora que hem de ser coneixedors de les possibilitats que ens ofereix el nínxol de lectors a que aspirem. Sense oblidar la habitual ullada a la “competència” o "companyia temàtica".



11. No trobar el nostre discurs
La naturalitat: Crea el flux de comunicació imprescindible amb els nostres lectors.
El coneixement: Suscita la necessitat vers el valor del nostre contingut.
El sentit comú: Poleix les imperfeccions i mancances, i fent destacar el conjunt.



12. Dispersió temàtica
Mitjans de comunicació digitals n’hi han molts. Blogs n’hi han per avorrir. Molts d’ells son d’una destacable qualitat pels seus redactors o pels mitjans tècnics i humans en que es recolzen. Dins d‘aquest panorama seria innocent exposar el nostre nou blog a la lluita frontal per l’audiència. Nomes per la quantitat i freqüència de publicació de la majoria això es inabastable.
Els lectors son molt selectius quan la cerca els permet ser-ho. Però això te una altra lectura. Els lectors valoren i agraeixen trobar continguts específics que resolguin les dubtes o necessitats que no poden satisfer en altres espais. Valoren l’esforç d’aportar ajuda compartint el valor propi. Confien en la veu que critica o avala objectivament des de la autonomia de grups i corporacions.
Fent un cop d’ull al sector blocaire un petit projecte ha de aspirar a ser cap de ratolí abans que cua de lleó. Fem una cosa... i fem-la bé!



Barbie. Historia d'una crisi de reputació

Temps de lectura estimat: 4:30 minuts.

Avui us vull parlar de la rellevància que han adquirit les opinions del usuaris al mon 2.0 i com el seu recolzament a una acció pot generar una crisi de reputació i provocar reaccions empresarials impensables fa nomes 3 anys.

Per commemorar l’any internacional dels boscos Greenpeace sol·licitava a Mattel i a tot el sector que "trenquin les seves relacions amb l'empresa Àsia Pulp & Paper (APP Una fosca empresa que els proveeix de paper i pasta de paper per fabricar les caixes de les seves joguines), perquè estan directament vinculats amb la desforestació de la selva, llar d'espècies en perill d'extinció com el tigre de Sumatra o els orangutans".

La multinacional Mattel ha viscut aquest 2011 el malson d’una gran crisi de reputació que ha perjudicat seriosament la seva imatge pública. Els ecologistes han apostat per la creativitat per convertir en viral una campanya de denuncia. Aconseguint en tant sols quatre mesos gairebé quatre-centes mil visites només a Espanya.

El 7 de Juny Greenpeace des de la seva seu a Argentina, va posar en marxa una campanya contra Mattel. Multinacional de la joguina i fabricant de la Barbie. Els demanaven que s’havien de "comprometre a deixar de desforestar i no destruir els recursos naturals". Tot es va produir arrel de l’anàlisi de les fibres de celulosa del cartró de les caixes de la famosa nina. On van detectar que un alt percentatge procedia de la tala d’arbres de polpa de les selves protegides d'Indonèsia.


"Barbie, cortamos. No salgo con chicas que deforestan" Aquestes declaracions de Ken anunciant la separació la seva parella de sempre van recórrer la xarxa. En un vídeo en el que col·laboren els actors Arturo Valls i Marta Belenguer, Ken anuncia a Barbie "això s'ha acabat", en assabentar-se de la vessant fosca de l’origen dels seus embolcalls.


La campanya va generar un ampli ressò a Twitter que ràpidament es va estendre a la resta de xarxes. Es va fer una crida a la participació demananant retuitejar aquest missatge:
“Demaneu-li a Mattel que no segueixi destruint els boscos tropicals d'Indonèsia per empaquetar els seus productes http://bit.ly/mJDjK7”


Per ampliar la seva difusió es van realitzar espectaculars accions habituals en la ONG. Com la que van protagonitzar a Piccadilly Circus, Londres.


I aquesta acció combinada a la central de Mattel a Califòrnia

La companyia americana com ja ens tenen acostumats les grans corporacions ha trigat en reconèixer, analitzar i tractar el problema, i per tant en reaccionar. Finalment 4 mesos desprès els òrgans directius del gegant han mogut peça. El dia 5 d’octubre han comunicat que “Mattel evitarà que els productes de l'empresa paperera Àsia Pulp & Paper entrin dins de la seva cadena de subministraments de paper.” Greenpeace es felicita de la decisió i treu pit de les victòries que la força de la xarxa i el seu domini del mitja li a atorgat: Mattel, Lego, Hasbro, Nestlé, Carrefour, Unilever...

 


Conclusions:

Les grans empreses no han mesurat encara la importància d’actuar amb diligencia en la resolució dels problemes de comunicació bidireccional en el món 2.0. Així la imatge negativa s’ha escampat i els consumidor han sentit que formaven part d’un col·lectiu que defensava un mateix objectiu. La sensació de comunitat lluitant contra un enemic tant “provocador” com una empresa multinacional líder, és un valor que mobilitza i la xarxa te la virtut de promoure-ho de la forma més simple.
 
Les crisi de reputació és un problema molt seriós per a tota empresa. No és pas nou, però troba un mitja idoni per la seva amplificació a les xarxes. La mida de la empresa o la seva rellevància en el sector en que es difon la critica és proporcional a l’interès que suscita i per tant a provocar la fàcil i ràpida difusió pels seus membres. No descobreixo res quan afirmo que les critiques negatives de tercers que son coneguts dins d’una comunitat generen una atracció. Considero que una de les situacions socials que facilita establiment de lligams entre dos subjectes, desgraciadament és la crítica a un tercer subjecte de rang superior, amb qui comparteixen vincles de coneixement o experiències comunes.

Si hem donat els primers passos per a la presencia activa de la nostra empresa a les xarxes socials. Si sabem que la gent es connecta per parlar, i per tant som conscients del risc...

Que esperem per dissenyar una estratègia de crisi de reputació online per a la nostra empresa?


COMENÇAR EN PETIT ÉS LA MILLOR ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA

 
Rellegint un bon article de Rosaura Ochoa pensava en aquest món real que s’amaga darrera de les grans xifres. Rutilants casos d’èxit de grans empreses que ens resulten inabastables. I aquí sota ens trobem tots. Petits emprenedors que desitgem fer-nos veure o donar presencia a una empresa de tamany i possibilitats “quotidianes”.

El fum que molts gurus emeten no és compatible amb les possibilitats reals de les pimes que poc a poc aposten per la seva presencia activa en xarxes socials. Planificacions amb metes massa ambicioses porta ràpidament a la decepció i posteriorment a l’asfixia del projecte.

Tot pot ser mes fàcil, cada empresa es diferent i per tant requereix d’una línia pròpia a les xarxes socials.  Hem de saber vestir la nostra presencia conjuntadament, escollint aquelles peces que més l’afavoreixin. L’únic secret es no voler semblar el que no som. Tenir present fer-ho dins de les nostres possibilitats, conscients de la nostra talla. Aquest es l’inici del petit camí cap l’èxit.


Malgrat tota la sofisticació gradual de les estratègies i eines per fer social media, les converses continuen sent el més important en les xarxes socials. Independentment del tamany de la teva organització o empresa, començar des de baix, amb pocs seguidors a Twitter i pocs contactes a Facebook, és l'ideal per submergir-se en el món de social media per primera vegada.

Brian Sheehan, que abasta aquest tema en el seu article per Ad Age Digital, esmenta dues inquietuds predominants en els CEO en considerar la seva participació en les xarxes socials, la primera és mitigar les amenaces a la seva reputació i la segona és aprofitar les oportunitats del màrqueting viral. Crec que tots dos interessos es contraposen quan es comença "en gran" a les xarxes, es vol arribar a un alt nombre de seguidors i fans en poc temps perquè els nostres missatges assoleixin un major impacte, degut a la inexperiència, es corre el risc de cometre errors que també arribaran a la mateixa gran audiència, obtenint un desastre de majors proporcions.


En més d'una ocasió community managers s'han acostat amb la inquietud de que la seva empresa vol un creixement ràpid en nombre de seguidors a Twitter i de fans a Facebook i em demanen consells per aconseguir aquest increment, algú fins i tot em va confessar que va recórrer a la compra de seguidors per la seva empresa a Twitter causa de la creixent pressió que estava rebent de part dels seus superiors. Aquesta situació és molt comú, però també molt lamentable, a més que és una estratègia de resultats pobres.


És quan prematurament veiem a aquests nous comptes a Twitter fent concursos per guanyar-se algun producte o butlletes per a algun concert, el seu objectiu no és escoltar o guiar el consumidor, tampoc ho és millorar la imatge de la seva marca o informar sobre les novetats dels seus productes, el seu objectiu és guanyar seguidors el més ràpid possible, i tots els errors hem vist que es cometen en aquests concursos. És cert?


Anem a suposar que el consultor extern de social media, dic "suposar" perquè m'agradaria pensar que el correcte, recomana als seus clients gestionar ells mateixos les seves converses i missatges en les xarxes socials. A causa de que aquestes empreses participen en les xarxes per primera vegada, hi ha molta inexperiència i temor a equivocar-se, el tenir un nombre petit de seguidors i fans permet que les converses tinguin un control, es desenvolupin de manera relaxada i amb l'atenció que es mereixen .


En començar amb un alt nombre seguidors i fans, és impossible aprendre a escoltar i analitzar al mateix temps, no només és impossible controlar les converses, no perquè es presentin en gran nombre, al contrari, perquè simplement és molt difícil que ocorrin. Les converses perden prioritat quan vols que els teus missatges arribin a molta gent i no d'una en una. Es perd l'atenció a l'individu i es concentra en un nombrós grup de gent que no coneixes. La comunicació bidireccional corre perill de perdre's, o de no assolir-se mai. Això no és social media.


Com començar en petit

Considerem que és important que la nostra organització sigui present a Facebook, que tingui el seu compte a Twitter, que inclogui blocs que parlin de la nostra indústria, socialitzar el nostre lloc i obrir un blog, pujar vídeos a YouTube ... i més i més i més, comprendre totes les xarxes i controlar tot el que es parli de nosaltres, aquesta és la nostra meta És cert? Terrible error.


Si les teves activitats a les xarxes no et permetran involucrar-te i iniciar converses amb les persones que s'interessen en la teva marca o producte i donar seguiment a la comunicació, llavors has de qüestionar si val la pena que participis en les xarxes socials o si és millor seguir invertint en publicitat a la web.


En general, només una persona s'encarrega de representar l'empresa en les xarxes, és millor que comenci amb una sola tasca i vagi demanant i abastant més tasques i recursos a mesura que vagi assolint objectius i dominant activitats. No perquè en l'actualitat hi hagi eines sofisticades de monitorització i mesura s'han d'usar, no perquè coneguem estratègies complexes anem a utilitzar-les.


No tractis de seguir exemples d'altres organitzacions que considerem referents en la seva comunicació a les xarxes, no tractem de "imitar-les" en el que fan en social media. Analitza bé els objectius abans de començar i fes un pas al mateix temps, a un ritme propi. El feedback dels consumidors et donaran la pauta i t’aniran mostrant el camí a seguir, que aquí neixin les teves estratègies i no del que fa la teva competència o dels que anomenem "casos d'èxit".


Cal no oblidar que les converses i l'experiència individual del consumidor és el més important, això independentment del nivell de creixement de la teva marca a social media. Ja en segon terme vénen les eines ja esmentades i l'aplicació del càlcul del ROI (si apliquen) i altres recursos de màrqueting que caldrà implementar segons sigui el cas. No perquè el màrqueting sigui de gran importància per social media hem confondre’l amb social media. Poden anar de la mà però no són el mateix. Igual, hem de tenir clar que les campanyes en social media, no són social media, ja en parlarem d'això més endavant.


El "expert" en social media t’aclapararà amb estratègies, recursos, i metodologies, els seus blocs moltes vegades són una eina per tractar de demostrar el que saben i promocionar-se, no per ajudar-te a començar o continuar amb les teves activitats a les xarxes socials, no t’aclaparis amb tanta informació i terminologia. Algunes persones estan més interessades en la seva marca personal que en compartir coneixement.


Recorda: Començar en "petit" és la millor estratègia de Social Media.