Arriben les noves Xarxes Socials

Whatsapp, Twitter, Linkedin... són omnipresents en la vida digital. Totes les Xarxes Socials es troben en un canvi constant. Evolucionen i incorporen noves possibilitats cada pocs mesos. Estan obligades per mantenir l'interès dels usuaris que cada cop són més exigents.

El nou Google Plus

Coincidint amb la celebració de l'esdeveniment anual per desenvolupadors web Google I/O a Sant Francisco, ens trobem una sorpresa. El nou disseny de la Xarxa Social Google Plus.
 
No és la primera renovació de la interfície de la famosa xarxa social. De fet el darrer disseny va tenir crítiques pels espais buit que generava i l'us massiu de l'scroll. Google Plus des del meu punt de vista és una plataforma molt més completa a nivell d'eines que Facebook i la presentació i accés a totes elles s'esdevé fonamental pel seu èxit.

Donem-li un repàs a la nova presentació d'aquesta Xarxa Social en creixement constant:

És l'hora de la teva Marca Personal

El vertigen que ens provoca la velocitat amb que tot allò que havíem conegut canvia. El frenesí que ens esquitxa al observar com les costums i estàndards es perden pel camí fet. Tot fa que cada dia sense adonar-nos, estem participant d'un aprenentatge. Es posa a prova la nostra adaptació al nou mitja social i professional que es crea avui pel demà.

Som conscients quan ens aturem per observar amb una mica de perspectiva els petits detalls de la nostra vida diària. L'evolució social i tecnològica ens condiciona en la manera d'afrontar les decisions i accions. En aquesta evolució no ens podem permetre ser aliens i quedar-nos al marge. Pensar i actuar amb la mateixa mentalitat que fa només 10 anys suposa quedar exclòs de molts espais. Això gairebé només li està permès als jubilats més conformistes.

I tot això com incideix en la nostra vessant professional? Produint un canvi total i radical en alguns dels pilar de les nostres relacions, la nostra vida, les nostres motivacions i en la percepció de nosaltres mateixos dins del nostre entorn.

No és un punt de vista, no és una opinió. No ens enganyem, res és ni serà com varem aprendre i acceptar no fa gaire. Deixar-se portar per la inèrcia del nous temps ja no és suficient. Si no ens volem perdre en la massa hem d'avançar pel nostre propi peu. Hem de decidir nosaltres el que necessitem i el que volem aconseguir. És aquesta l'única via de sobreviure als nous reptes que ens plantegen: el mercat laboral, la competència, la situació de crisi, l'estancament curricular, el desfasament dels estudis realitzats i l'apatia dominant en ambients estàtics.

Parlem de nosaltres... Com concepte a treballar. Com producte a millorar. Com servei a actualitzar. Com marca a potenciar.

Tu ets el teu millor projecte, un gran encàrrec que no pots rebutjar durant més temps. Has de decidir quins són els teus objectius i planificar la millor estratègia per abastar-los. Això tant simple és l'essència del Personal Branding. Potenciar en els espais adients les teves virtuts i suplir o dissimular les limitacions. No és res nou, per treballar la teva marca personal canvien les eines i es multipliquen les possibilitats.

Tots estem més exposats des del moment que accedim a les xarxes socials. Podem amagar-nos, evitar mostrar la nostra imatge i comentaris en entorns oberts. Dins de l'us particular aquesta és una decisió sabia. Però no, ara no estem parlant d'això. Parlem del nostre perfil professional. Aquell que ha d'arribar a les persones i espais que poden suposar una oportunitat. La mentalitat ha de ser totalment oposada. Hem d'aconseguir potenciar una visibilitat controlada en espais especifics.

No deixar rastre laboral a la xarxa en els ulls d'un professional del RRHH pot denotar mediocritat professional. Comença a construir el teu perfil professional digital. Quan més triguis en aportar llum al teu perfil professional, més et costarà treure'l de la foscor i aspirar a un futur professional més prosper.


És l'hora de la teva Marca Personal, és el teu moment!
No esperis més, endavant! :^)

Fracassar online amb dignitat

Acabo de rebre un correu del servei de venda i gestió de tiquets online Eventuo. Com molts de vosaltres allà he aconseguit les entrades per assistir a alguns esdeveniments.

M'anuncien que pleguen i descriuen la situació que els ha portat a rendir-se i abandonar el seu conegut projecte. Però el que m'ha sorprès és trobar-me la sinceritat i claredat d'idees que es troba a faltar avui en dia en un ambient dominat pel fum.

Aquí teniu un extracte on s'adrecen a altres emprenedors i et fan pensar:

EVENTUO - May 19, 2012

Hasta pronto

... La verdad es que ya hace mucho tiempo que estamos en otras cosas. No queremos seguir dando un servicio que no podemos mejorar cada día y hacerlo nuestro, como lo fue en su día. Desde 2009.

...

 

Para otros emprendedores:

Estamos contentos por toda la gente que hemos conocido, todo el mundo que nos ha ayudado y todo lo que hemos aprendido. Para nosotros esto no es un fracaso, es una manera de aprender de verdad. Tanto de lo bueno como de lo malo. Más ahora que el mundo parece estar lleno de emprendedores de libro que a pesar de no haber cruzado el desierto, dan lecciones gratuitas sobre ello.

Que nadie se equivoque, hemos cometido millones de errores. Olvidando pésimas decisiones y falta de experiencia, el mayor error ha sido apostar por un mercado que no existe en España. Qué sí, qué sí, que aquí hay que pensar en ser internacional, pensar en grande y todas esas cosas, pero por algún lugar hay que empezar.

Siempre quisimos que Eventuo fuese la referencia para workshops, eventos geeks, de arte... en definitiva, eventos pequeños. Pero hay muy pocos y mucho menos para aspirar a llegar a break even. En este país hay eventos grandes, empresariales, conciertos... Nos equivocamos al escoger nuestro mercado y no saber fallar rápido. Lástima que nos saltásemos el capítulo sobre pivotar. Ah no, que lo leímos pero resulta que no es tan fácil cambiar tu dirección con pocos recursos. Y menos intentarlo en otros países.

Podríamos escribir sobre las 10 cosas que hay que hacer (o no),  pero ya hay demasiados posts prescindibles sobre eso. Ha sido una gran experiencia pero que nadie os diga que va a ser fácil. Aunque ahora parece que emprender es lo más, hasta hay eventos que se hacen llamar así mismos héroes. Pero no son Batman.

Hay que tener mucho cuidado en escuchar demasiado a otra gente. Tu y tu equipo sois los que estáis 24h en el proyecto, pensando en ello, en todas las consecuencias que pueden tener vuestras decisiones. Queráis o no, vais conociendo vuestro mercado. Pero siempre habrá gente que te diga que vendas melones, cuando solo querías vender entradas.

En definitiva, tras esta experiencia lo más importante es la respuesta que nos queda a esta pregunta:

Volveríamos a hacer otra startup? Por supuesto, sin dudarlo lo más mínimo. Eso sí, habiendo fallado antes.

Jordi y Jake

No conec a aquests emprenedors ni puc valorar les seves actuacions professionals. Peró sempre sap greu quan un projecte jove no aconsegueix aixecar el vol. En aquest cas a més es percep l'anima de dos emprenedors darrera i aquesta humanització fa que al rebre un correu genèric de comiat els desitgis sort de tot cor.

Us vull recomanar un segon enllaç on m'he trobat amb el comiat d'uns competidors. La gent de KOLISEO que dignifiquen un sector on per la seva naturalesa t'has de guanyar cada pam de terreny amb els colzes: Eventuo baja la persiana

Molta sort i coratge per a tots els emprenedors valents d'aquest país, que amb les seves startups desafien diàriament el clima d'incertesa regnant amb il·lusió.

El més important del 2011 a Twitter - Infogràfia

Començo l'any llegint aquesta infografia amb el resum que ens detalla les persones i temes més rellevants a Twitter durant l'any 2011. Personalitats molt diverses que han sigut objecte d'interès massiu.

En ella trobareu des de un prisma global: personatges de moda i noticies per a fans, al costat (o per sobre) de esdeveniments socials o personatges històrics. Aquesta és la xarxa! No ens enganyem amb profundes reflexions sobre la consciencia metafísica de la societat. La realitat es tant crua com observar l'oci i la política barallant-se per la seva quota de presencia en les nostres converses.

 

 

 

I ara us voldria llençar la meva pregunta:

No estarem agafant tots amb pinces la bandera dels activistes i mediàtics? Aquells que promulguen que Twitter es el mitja per a la evolució/revolució social ...quan l'us real potser no va més enllà de ser un altre canal entreteniment banal?

Font: Punto Geek 

12 errors imperdonables per a un nou blog

Temps estimat de lectura: 7 minuts.

Tothom que tingui inquietuds i vulgui compartir-les es carn de blog. Aquesta afirmació no és gratuïta, els blogs estan vivint una segona joventut. La gent i empreses dediquen temps, esforços i il·lusió a l’actualització i manteniment d’aquests canals d’informació.

L’accés massiu dels internautes a les xarxes socials a produït canvis de molts tipus en les interaccions que realitzem de forma habitual. De forma especifica senyalaré un canvi d’actituds que afecta a la manera de compartir. La curació de continguts.

Tothom parla a la xarxa. I ja no hi ha prou amb allò que limitadament podem comentar. Ens recolzem en noticies, novetats, campanyes virals, etc... per reforçar la nostra presencia i els nostres comentaris purs. Els grans mitjans dominen l’actualitat gràcies a la seva infraestructura, que alhora és la seva limitació. No totes les informacions especifiques o personalitzades entren en l’espai disponible per a les capçaleres. I és aquest, el terreny propici per que gent amb possibilitats més limitades però amb coneixements o aficions centrades en una temàtica pugui aportar continguts.

Aquest es el mapa que se’ns presenta. Algunes empreses publiquen continguts de nivell professional que arriben a tothom. Alhora una munió de blocaires amateurs aporten amb fortuna desigual continguts específics per a satisfer tots els gustos i necessitats.

Repassem 12 aspectes a tenir molt en compte per crear el nostre blog:

1. Ser el propietari del teu propi domini
Tenir un domini propi amb una adreça neta "domini.com" no és una obligació per a tots els blocaires. Però si vols donar una imatge seriosa, tenir un domini professional t'ajudarà. El preu d'un domini ha baixat i ja no tenim excusa per no disposar-hi. A més comprar un domini i utilitzar-lo en els serveis de blog com www.WordPress.com i www.Blogger.com és possible i senzill.

2. No conèixer els conceptes bàsics del posicionament.
El contingut del blog és bàsic. Això és totalment cert, però el SEO és fonamental. Si vols que la gent visiti el teu bloc primer l'han de trobar. Has d’entendre el seu funcionament. Conèixer i valorar el concepte keyword com primer pas. És fonamental tant a nivell de la programació de la pàgina, com a nivell de redacció.

3. No oferir opcions socials per compartir
Les xarxes socials com Twitter, Facebook i Google+ són grans motors de trànsit. No podem desaprofitar-los per promocionar els nostres posts. Assegureu-vos d'oferir enllaços per compartir a les xarxes socials més populars amb opcions d'ús compartit en tots els nostres missatges.

4. Freqüència irregular

Els nostres lectors mereixen una atenció, inclús podríem parlar del respecte que hem de mostrar a aquells que ens inclouen als marcadors del seu navegador. No hi ha res més nociu per un espai de comunicació que la desatenció. Si nosaltres no respectem la seriositat que implica el projecte de cuidar d’un blog no podrem vendre la seva excel·lència. Aquell visitant que arribi al nostre espai i el trobi desatès i amb la data de la darrera actualització excessivament antiga, percebrà un projecte fallit i davant la gran oferta existent potser no li doni una segona oportunitat.

He de dir de tota manera que la memòria del usuari hiperactiu i multitasca es infidel per naturalesa. Es per això que no hem de baixar mai la guàrdia i sempre estarem a temps de revitalitzar el projecte amb un nou impuls.

5. Utilitzar incorrectament les fonts.
Molts de nosaltres quan som nous en temes de disseny i estètica volem dissimular aquesta mancança i optem per manipular molt els elements de la imatge sobrecarregant-la. La raó per la que alguns dissenys perden professionalitat estètica es per l’abús de formats de forma injustificada: mida, tipus de lletra, color, contrast, distribució, jerarquització... Una gran quantitat de blocaires s’obsessionen que el seu blog cridi l’atenció. El meu consell es utilitzar un sol tipus de lletra treballant amb totes les seves variacions. Com a molt podem utilitzar un segón tipus ben contrastat del per distingir títols i destacats.

6. No dedicar atenció al format i sintaxi.
El text del nostre article ha de estar repassat. Evitem les errades ortogràfiques. Hem de cuidar la redacció: paràgrafs llargs, abús de frases copulatives, estructura de la redacció indefinida, oblit temporal del sentit de l’article, baix contrast en la jerarquia sintàctica...

7. Oferir només un mètode de subscripció
Molts blocaires ofereixen només una subscripció al RSS dels seus blocs. Tinguem en compte la subscripció per correu electrònic pot ser popular per alguns que ho prefereixin, mentre que els serveis com www.odiogo.com ofereixen una altra gran opció per aquells usuaris amb problemes de temps o visió. Assegureu-vos que oferiu més d'una opció.

8. No canviar la seva icona de pàgina.
Quan vostè té una pestanya del navegador oberta, hi ha una petita icona en la qual mostra en quin lloc estigui en (gmail té un sobre de color vermell, per exemple). Això ajuda a que el seu lloc es destaquen quan diverses pestanyes obertes. Utilitzar un generador d’icones de pàgina com www.favicon.cc per afegir a la seva pròpia.

9. Logotip del blog genèric.
Si no tenim opció, per començar el disseny del blog aquest pot ser genèric, o aprofitar alguna de les plantilles que tenim a la nostra disposició. Ho podrem passar per alt amb la promesa de treballar-hi en quan ens sigui possible. Un altre tema és parlar del logotip. Com dissenyador gràfic nomes puc afirmar que és fonamental obtenir el nostre logotip personalitzat. Aquesta és una de les primeres coses que els nous visitants veuran i ens representa. La seva presencia pot dir molt sobre el nostre bloc. Oblidem-nos d'agafar una imatge de google, si us plau.

10. Desconeixement del mitjà
No podem pretendre comunicar-nos sempre en un mateix to i línia argumental independentment del mitja i el concepte que articuli el nostre discurs. Adaptem-nos des de el primer moment.

Fem un anàlisi de les nostres capacitats i limitacions comunicatives. Alhora que hem de ser coneixedors de les possibilitats que ens ofereix el nínxol de lectors a que aspirem. Sense oblidar la habitual ullada a la “competència” o "companyia temàtica".

11. No trobar el nostre discurs
La naturalitat: Crea el flux de comunicació imprescindible amb els nostres lectors.

El coneixement: Suscita la necessitat vers el valor del nostre contingut.

El sentit comú: Poleix les imperfeccions i mancances, i fent destacar el conjunt.

12. Dispersió temàtica

Mitjans de comunicació digitals n’hi han molts. Blogs n’hi han per avorrir. Molts d’ells son d’una destacable qualitat pels seus redactors o pels mitjans tècnics i humans en que es recolzen. Dins d‘aquest panorama seria innocent exposar el nostre nou blog a la lluita frontal per l’audiència. Nomes per la quantitat i freqüència de publicació de la majoria això es inabastable.

Els lectors son molt selectius quan la cerca els permet ser-ho. Però això te una altra lectura. Els lectors valoren i agraeixen trobar continguts específics que resolguin les dubtes o necessitats que no poden satisfer en altres espais. Valoren l’esforç d’aportar ajuda compartint el valor propi. Confien en la veu que critica o avala objectivament des de la autonomia de grups i corporacions.

Fent un cop d’ull al sector blocaire un petit projecte ha de aspirar a ser cap de ratolí abans que cua de lleó. Fem una cosa... i fem-la bé!

Imatges: Belen F.d.W. TuTuWoN Todo-Juanjo

Barbie. Historia d'una crisi de reputació

Temps de lectura estimat: 4:30 minuts.

Avui us vull parlar de la rellevància que han adquirit les opinions del usuaris al mon 2.0 i com el seu recolzament a una acció pot generar una crisi de reputació i provocar reaccions empresarials impensables fa nomes 3 anys.

Per commemorar l’any internacional dels boscos Greenpeace sol·licitava a Mattel i a tot el sector que "trenquin les seves relacions amb l'empresa Àsia Pulp & Paper (APP Una fosca empresa que els proveeix de paper i pasta de paper per fabricar les caixes de les seves joguines), perquè estan directament vinculats amb la desforestació de la selva, llar d'espècies en perill d'extinció com el tigre de Sumatra o els orangutans".

La multinacional Mattel ha viscut aquest 2011 el malson d’una gran crisi de reputació que ha perjudicat seriosament la seva imatge pública. Els ecologistes han apostat per la creativitat per convertir en viral una campanya de denuncia. Aconseguint en tant sols quatre mesos gairebé quatre-centes mil visites només a Espanya.

El 7 de Juny Greenpeace des de la seva seu a Argentina, va posar en marxa una campanya contra Mattel. Multinacional de la joguina i fabricant de la Barbie. Els demanaven que s’havien de "comprometre a deixar de desforestar i no destruir els recursos naturals". Tot es va produir arrel de l’anàlisi de les fibres de celulosa del cartró de les caixes de la famosa nina. On van detectar que un alt percentatge procedia de la tala d’arbres de polpa de les selves protegides d'Indonèsia.

"Barbie, cortamos. No salgo con chicas que deforestan" Aquestes declaracions de Ken anunciant la separació la seva parella de sempre van recórrer la xarxa. En un vídeo en el que col·laboren els actors Arturo Valls i Marta Belenguer, Ken anuncia a Barbie "això s'ha acabat", en assabentar-se de la vessant fosca de l’origen dels seus embolcalls.

La campanya va generar un ampli ressò a Twitter que ràpidament es va estendre a la resta de xarxes. Es va fer una crida a la participació demananant retuitejar aquest missatge:
“Demaneu-li a Mattel que no segueixi destruint els boscos tropicals d'Indonèsia per empaquetar els seus productes http://bit.ly/mJDjK7”

Per ampliar la seva difusió es van realitzar espectaculars accions habituals en la ONG. Com la que van protagonitzar a Piccadilly Circus, Londres.

I aquesta acció combinada a la central de Mattel a Califòrnia

La companyia americana com ja ens tenen acostumats les grans corporacions ha trigat en reconèixer, analitzar i tractar el problema, i per tant en reaccionar. Finalment 4 mesos desprès els òrgans directius del gegant han mogut peça. El dia 5 d’octubre han comunicat que “Mattel evitarà que els productes de l'empresa paperera Àsia Pulp & Paper entrin dins de la seva cadena de subministraments de paper.” Greenpeace es felicita de la decisió i treu pit de les victòries que la força de la xarxa i el seu domini del mitja li a atorgat: Mattel, Lego, Hasbro, Nestlé, Carrefour, Unilever...

 

Conclusions:

Les grans empreses no han mesurat encara la importància d’actuar amb diligencia en la resolució dels problemes de comunicació bidireccional en el món 2.0. Així la imatge negativa s’ha escampat i els consumidor han sentit que formaven part d’un col·lectiu que defensava un mateix objectiu. La sensació de comunitat lluitant contra un enemic tant “provocador” com una empresa multinacional líder, és un valor que mobilitza i la xarxa te la virtut de promoure-ho de la forma més simple.

 

Les crisi de reputació és un problema molt seriós per a tota empresa. No és pas nou, però troba un mitja idoni per la seva amplificació a les xarxes. La mida de la empresa o la seva rellevància en el sector en que es difon la critica és proporcional a l’interès que suscita i per tant a provocar la fàcil i ràpida difusió pels seus membres. No descobreixo res quan afirmo que les critiques negatives de tercers que son coneguts dins d’una comunitat generen una atracció. Considero que una de les situacions socials que facilita establiment de lligams entre dos subjectes, desgraciadament és la crítica a un tercer subjecte de rang superior, amb qui comparteixen vincles de coneixement o experiències comunes.

Si hem donat els primers passos per a la presencia activa de la nostra empresa a les xarxes socials. Si sabem que la gent es connecta per parlar, i per tant som conscients del risc...

Que esperem per dissenyar una estratègia de crisi de reputació online per a la nostra empresa?

#PreguntaleaMariano: El risc del Social Media

Que compromesa la situació a la qual s'ha enfrontat l'equip de comunicació del candidat popular a les eleccions generals Mariano Rajoy. Sumits en l'excitació pels milers de followers aconseguits a les poques hores de desembarcar a Twitter. S'han trobat amb un imprevist que ha crescut vertiginosament fora de control. Em pregunto com li hauran explicat el curiós efecte viral del qual era protagonista.

La mudança cap al Social Mitjana dels polítics en campanya sol ser (amb alguna excepció) maldestre i maquilladament proper. Això els condueix a terrenys en què es mostren incòmodes. Ja són un clàssic els casos de polítics que posen els seus estrenats comptes de Twitter de 0 a 100 en campanya per abandonar-la la mateixa nit electoral davant del primer recompte. Aquesta flagrant manipulació dels seguidors no entén de colors ni administracions.

El control de les comunicacions per part de l'equip d'estratègia social és fonamental. Aplaudeixo la línia d'indicar amb les seves inicials els seus missatges personals, destacant-los així de la publicitat en brut. Es nota de tota manera la falta de rodatge. És recomanable establir un to i estil que estableixi les bases comunicatives i així les expectatives dels followers. En els casos en què el personatge és conegut prèviament no és tan important.

 

Però es poden donar casos com el del seu tercer tweet. Relata una trobada casual en un avió que ha generat una polèmica/anècdota en la qual s'ha vist implicat Santiago Segura.

Amb la precampanya acaparant minuts dels mitjans, el seu equip ha decidit interactuar amb la xarxa oferint un canal de conversa i propostes. És aquesta una acció habitual en qualsevol campanya de promoció en xarxes socials, però hi ha productes, i productes. Llançar càndidament en aquests moments a un polític que la gent creu que en major o menor grau té relació amb la fallida de l'estat del benestar del país ... és molt temerari. Perquè les xarxes són una arma de doble tall, i a partir de certa notorietat, si existeix el risc que la línia formal d'una campanya es pugui torçar ... algú ho farà ... i definitivament altres el seguiran.

Això és exactament el que ha succeït a través del hashtag "#preguntaleamariano. La proposta era simple "Aquí hi es el candidat i aquí el hashtag perquè li pregunteu el que vulgueu" Tan simple, tan net i... tan provocador. Així s'ha iniciat una marea que ha sacsejat i transcendit de la xarxa. Ningú sap qui va plantejar la primera pregunta fora del guió, però va provocar un allau de rèpliques que han desbordat l'equip convertint-se en Trending Topic durant dies. La reacció que han pres ha estat desdramatitzar la situació publicant un tweet en què saluden a l’iniciador del moviment i demanen conèixe’l.

 

Les milers de preguntes que s'han formulat han estat de tot tipus: Simpàtiques, imaginatives, sarcàstiques, reivindicatives, blanques, desafortunades, surrealistes, de denúncia, genials... Han estat un aclaparador exercici creatiu col·lectiu.

En definitiva un cas més per estudiar que ens adverteix dels riscos que suposa l'entrada en els mitjans socials de personatges o entitats que provenen de canals tradicionals 1.0. Han de ser conscients que les xarxes equiparen els discursos de l'interessat i el seu públic democratitzant la relació entre emissor i receptor. 

He recollit alguns dels tweets de #PreguntaleaMariano:

@Merubad: Señor @marianorajoy ¿Se cuece como Aznar o se enriquece como Camps? #preguntaleamariano

@Hank_Solo: ¿Puso usted sus barbas a remojar cuando vio las de su vecino secar? #preguntaleamariano

@eduardbernal: #preguntaleamariano ¿cree que epi y blas tenian algo, mas alla de una amistad?

@morio80: Me podría usted decir mississipi?? #preguntaleamariano

@Chuscarra: Señor Rajoy, si 1 terabyte son 1000 gigabytes, 1 terapeuta equivale a 1000 gigapeutas? #preguntaleamariano

@itwalks: Sr. @marianorajoy , de 0 a 10, qué grado de incomodidad le produce el juego de palabras Mariano Chips Rahoy? Gracias #preguntaleamariano

@artistswanted0: Sr. Rajoy, ¿Los recortes en educación significan que es definitivo que no recibiremos la carta de Howarts? #preguntaleamariano

@carralaso: #preguntaleamariano ¿Porque tuvo que morir Chanquete?

@jonatanmarquez: Don @marianorajoy ¿Permitirán los consejeros delegados que gane Felipe las elecciones en el 82 en Cuéntame? #preguntaleamariano

@voyjamao: Señor @marianorajoy , ¿quién vive en la piña debajo del mar? #preguntaleamariano

@Casasola Si le han subido el IVA a los chuches ¿Juanito el Golosina va a tener que pagar más por todo? #preguntaleamariano

artistswanted0: "Sr. Rajoy, "Si vendo harina diciendo que es speed se considera trafico o homeopatia?

moedetriana: "Señor @marianorajoy: si llevo fuera de España un año, ¿cómo es que mi novia está embarazada? #preguntaleamariano...

@Rafanime: #preguntaleamariano ¿Es cierto que el día de las elecciones generales habrá un flashback y será todo un sueño de @marianorajoy?

@Iguazelelhombre: Sr. @marianorajoy el mundo es redondo y lo llamamos planeta. Si fuera plano ¿lo llamaríamos redondeta? #preguntaleamariano

@pa_las_risas: ¿Por qué llaman cómoda a la cómoda que hay al lado de la cama si es más cómoda la cama que hay al lado de la cómoda? #pregúntaleamariano

@formatgemanxego: señor @marianorajoy, ¿podría usted decirme hasta dónde se lava la cara el señor rubalcaba? #preguntaleamariano

@Oskiuuu: ¿Puedo guardar el raton de mi ordenador con el gato de mi coche?

@pa_las_risas: ¿Por qué las ciruelas negras son rojas cuando estan verdes? #pregúntaleamariano

 @bajoelbillete ¿A qué país nos recomiendas emigrar tras las elecciones? #preguntaleamariano

@Hector_James6: #preguntaleamariano ¿Por qué "separado" se escribe todo junto y "todo junto" se escribe separado?

@AleksBriones: estimado @marianorajoy ¿Por qué la nevera tiene luz pero el congelador no? #preguntaleamariano

@Antonio_Ant: gracias :) Si nos hicieran algo más de caso no habría tanto #preguntaleamariano ni tanto #señorrubalcaba suelto... que cruz!

@benjami: Si pongo el móvil en modo avión y lo tiro por la ventana ¿dónde aterrizará? #preguntaleamariano

@elnocturno: ¿Va a aprovechar que muchas preguntas de #preguntaleamariano son de cachondeo para negarse a responder las que son totalmente en serio?

COMENÇAR EN PETIT ÉS LA MILLOR ESTRATÈGIA DE SOCIAL MEDIA

 

Rellegint un bon article de Rosaura Ochoa pensava en aquest món real que s’amaga darrera de les grans xifres. Rutilants casos d’èxit de grans empreses que ens resulten inabastables. I aquí sota ens trobem tots. Petits emprenedors que desitgem fer-nos veure o donar presencia a una empresa de tamany i possibilitats “quotidianes”.

El fum que molts gurus emeten no és compatible amb les possibilitats reals de les pimes que poc a poc aposten per la seva presencia activa en xarxes socials. Planificacions amb metes massa ambicioses porta ràpidament a la decepció i posteriorment a l’asfixia del projecte.

Tot pot ser mes fàcil, cada empresa es diferent i per tant requereix d’una línia pròpia a les xarxes socials.  Hem de saber vestir la nostra presencia conjuntadament, escollint aquelles peces que més l’afavoreixin. L’únic secret es no voler semblar el que no som. Tenir present fer-ho dins de les nostres possibilitats, conscients de la nostra talla. Aquest es l’inici del petit camí cap l’èxit.

Malgrat tota la sofisticació gradual de les estratègies i eines per fer social media, les converses continuen sent el més important en les xarxes socials. Independentment del tamany de la teva organització o empresa, començar des de baix, amb pocs seguidors a Twitter i pocs contactes a Facebook, és l'ideal per submergir-se en el món de social media per primera vegada.

Brian Sheehan, que abasta aquest tema en el seu article per Ad Age Digital, esmenta dues inquietuds predominants en els CEO en considerar la seva participació en les xarxes socials, la primera és mitigar les amenaces a la seva reputació i la segona és aprofitar les oportunitats del màrqueting viral. Crec que tots dos interessos es contraposen quan es comença "en gran" a les xarxes, es vol arribar a un alt nombre de seguidors i fans en poc temps perquè els nostres missatges assoleixin un major impacte, degut a la inexperiència, es corre el risc de cometre errors que també arribaran a la mateixa gran audiència, obtenint un desastre de majors proporcions.

En més d'una ocasió community managers s'han acostat amb la inquietud de que la seva empresa vol un creixement ràpid en nombre de seguidors a Twitter i de fans a Facebook i em demanen consells per aconseguir aquest increment, algú fins i tot em va confessar que va recórrer a la compra de seguidors per la seva empresa a Twitter causa de la creixent pressió que estava rebent de part dels seus superiors. Aquesta situació és molt comú, però també molt lamentable, a més que és una estratègia de resultats pobres.

És quan prematurament veiem a aquests nous comptes a Twitter fent concursos per guanyar-se algun producte o butlletes per a algun concert, el seu objectiu no és escoltar o guiar el consumidor, tampoc ho és millorar la imatge de la seva marca o informar sobre les novetats dels seus productes, el seu objectiu és guanyar seguidors el més ràpid possible, i tots els errors hem vist que es cometen en aquests concursos. És cert?

Anem a suposar que el consultor extern de social media, dic "suposar" perquè m'agradaria pensar que el correcte, recomana als seus clients gestionar ells mateixos les seves converses i missatges en les xarxes socials. A causa de que aquestes empreses participen en les xarxes per primera vegada, hi ha molta inexperiència i temor a equivocar-se, el tenir un nombre petit de seguidors i fans permet que les converses tinguin un control, es desenvolupin de manera relaxada i amb l'atenció que es mereixen .

En començar amb un alt nombre seguidors i fans, és impossible aprendre a escoltar i analitzar al mateix temps, no només és impossible controlar les converses, no perquè es presentin en gran nombre, al contrari, perquè simplement és molt difícil que ocorrin. Les converses perden prioritat quan vols que els teus missatges arribin a molta gent i no d'una en una. Es perd l'atenció a l'individu i es concentra en un nombrós grup de gent que no coneixes. La comunicació bidireccional corre perill de perdre's, o de no assolir-se mai. Això no és social media.

Com començar en petit

Considerem que és important que la nostra organització sigui present a Facebook, que tingui el seu compte a Twitter, que inclogui blocs que parlin de la nostra indústria, socialitzar el nostre lloc i obrir un blog, pujar vídeos a YouTube ... i més i més i més, comprendre totes les xarxes i controlar tot el que es parli de nosaltres, aquesta és la nostra meta És cert? Terrible error.

Si les teves activitats a les xarxes no et permetran involucrar-te i iniciar converses amb les persones que s'interessen en la teva marca o producte i donar seguiment a la comunicació, llavors has de qüestionar si val la pena que participis en les xarxes socials o si és millor seguir invertint en publicitat a la web.

En general, només una persona s'encarrega de representar l'empresa en les xarxes, és millor que comenci amb una sola tasca i vagi demanant i abastant més tasques i recursos a mesura que vagi assolint objectius i dominant activitats. No perquè en l'actualitat hi hagi eines sofisticades de monitorització i mesura s'han d'usar, no perquè coneguem estratègies complexes anem a utilitzar-les.

No tractis de seguir exemples d'altres organitzacions que considerem referents en la seva comunicació a les xarxes, no tractem de "imitar-les" en el que fan en social media. Analitza bé els objectius abans de començar i fes un pas al mateix temps, a un ritme propi. El feedback dels consumidors et donaran la pauta i t’aniran mostrant el camí a seguir, que aquí neixin les teves estratègies i no del que fa la teva competència o dels que anomenem "casos d'èxit".

Cal no oblidar que les converses i l'experiència individual del consumidor és el més important, això independentment del nivell de creixement de la teva marca a social media. Ja en segon terme vénen les eines ja esmentades i l'aplicació del càlcul del ROI (si apliquen) i altres recursos de màrqueting que caldrà implementar segons sigui el cas. No perquè el màrqueting sigui de gran importància per social media hem confondre’l amb social media. Poden anar de la mà però no són el mateix. Igual, hem de tenir clar que les campanyes en social media, no són social media, ja en parlarem d'això més endavant.

El "expert" en social media t’aclapararà amb estratègies, recursos, i metodologies, els seus blocs moltes vegades són una eina per tractar de demostrar el que saben i promocionar-se, no per ajudar-te a començar o continuar amb les teves activitats a les xarxes socials, no t’aclaparis amb tanta informació i terminologia. Algunes persones estan més interessades en la seva marca personal que en compartir coneixement.

Recorda: Començar en "petit" és la millor estratègia de Social Media.

Font: Rosaura Ochoa  Imatges: Rachel from Cupcakes Take the Cake i CJ Sorg