12 errors imperdonables per a un nou blog


Temps estimat de lectura: 7 minuts.

Tothom que tingui inquietuds i vulgui compartir-les es carn de blog. Aquesta afirmació no és gratuïta, els blogs estan vivint una segona joventut. La gent i empreses dediquen temps, esforços i il·lusió a l’actualització i manteniment d’aquests canals d’informació.

L’accés massiu dels internautes a les xarxes socials a produït canvis de molts tipus en les interaccions que realitzem de forma habitual. De forma especifica senyalaré un canvi d’actituds que afecta a la manera de compartir. La curació de continguts.

Tothom parla a la xarxa. I ja no hi ha prou amb allò que limitadament podem comentar. Ens recolzem en noticies, novetats, campanyes virals, etc... per reforçar la nostra presencia i els nostres comentaris purs. Els grans mitjans dominen l’actualitat gràcies a la seva infraestructura, que alhora és la seva limitació. No totes les informacions especifiques o personalitzades entren en l’espai disponible per a les capçaleres. I és aquest, el terreny propici per que gent amb possibilitats més limitades però amb coneixements o aficions centrades en una temàtica pugui aportar continguts.

Aquest es el mapa que se’ns presenta. Algunes empreses publiquen continguts de nivell professional que arriben a tothom. Alhora una munió de blocaires amateurs aporten amb fortuna desigual continguts específics per a satisfer tots els gustos i necessitats.

Repassem 12 aspectes a tenir molt en compte per crear el nostre blog:

1. Ser el propietari del teu propi domini
Tenir un domini propi amb una adreça neta "domini.com" no és una obligació per a tots els blocaires. Però si vols donar una imatge seriosa, tenir un domini professional t'ajudarà. El preu d'un domini ha baixat i ja no tenim excusa per no disposar-hi. A més comprar un domini i utilitzar-lo en els serveis de blog com www.WordPress.com i www.Blogger.com és possible i senzill.




2. No conèixer els conceptes bàsics del posicionament.
El contingut del blog és bàsic. Això és totalment cert, però el SEO és fonamental. Si vols que la gent visiti el teu bloc primer l'han de trobar. Has d’entendre el seu funcionament. Conèixer i valorar el concepte keyword com primer pas. És fonamental tant a nivell de la programació de la pàgina, com a nivell de redacció.

3. No oferir opcions socials per compartir
Les xarxes socials com Twitter, Facebook i Google+ són grans motors de trànsit. No podem desaprofitar-los per promocionar els nostres posts. Assegureu-vos d'oferir enllaços per compartir a les xarxes socials més populars amb opcions d'ús compartit en tots els nostres missatges.

4. Freqüència irregular
Els nostres lectors mereixen una atenció, inclús podríem parlar del respecte que hem de mostrar a aquells que ens inclouen als marcadors del seu navegador. No hi ha res més nociu per un espai de comunicació que la desatenció. Si nosaltres no respectem la seriositat que implica el projecte de cuidar d’un blog no podrem vendre la seva excel·lència. Aquell visitant que arribi al nostre espai i el trobi desatès i amb la data de la darrera actualització excessivament antiga, percebrà un projecte fallit i davant la gran oferta existent potser no li doni una segona oportunitat.
He de dir de tota manera que la memòria del usuari hiperactiu i multitasca es infidel per naturalesa. Es per això que no hem de baixar mai la guàrdia i sempre estarem a temps de revitalitzar el projecte amb un nou impuls.



5. Utilitzar incorrectament les fonts.
Molts de nosaltres quan som nous en temes de disseny i estètica volem dissimular aquesta mancança i optem per manipular molt els elements de la imatge sobrecarregant-la. La raó per la que alguns dissenys perden professionalitat estètica es per l’abús de formats de forma injustificada: mida, tipus de lletra, color, contrast, distribució, jerarquització... Una gran quantitat de blocaires s’obsessionen que el seu blog cridi l’atenció. El meu consell es utilitzar un sol tipus de lletra treballant amb totes les seves variacions. Com a molt podem utilitzar un segón tipus ben contrastat del per distingir títols i destacats.

6. No dedicar atenció al format i sintaxi.
El text del nostre article ha de estar repassat. Evitem les errades ortogràfiques. Hem de cuidar la redacció: paràgrafs llargs, abús de frases copulatives, estructura de la redacció indefinida, oblit temporal del sentit de l’article, baix contrast en la jerarquia sintàctica...

7. Oferir només un mètode de subscripció
Molts blocaires ofereixen només una subscripció al RSS dels seus blocs. Tinguem en compte la subscripció per correu electrònic pot ser popular per alguns que ho prefereixin, mentre que els serveis com www.odiogo.com ofereixen una altra gran opció per aquells usuaris amb problemes de temps o visió. Assegureu-vos que oferiu més d'una opció.

8. No canviar la seva icona de pàgina.
Quan vostè té una pestanya del navegador oberta, hi ha una petita icona en la qual mostra en quin lloc estigui en (gmail té un sobre de color vermell, per exemple). Això ajuda a que el seu lloc es destaquen quan diverses pestanyes obertes. Utilitzar un generador d’icones de pàgina com www.favicon.cc per afegir a la seva pròpia.

9. Logotip del blog genèric.
Si no tenim opció, per començar el disseny del blog aquest pot ser genèric, o aprofitar alguna de les plantilles que tenim a la nostra disposició. Ho podrem passar per alt amb la promesa de treballar-hi en quan ens sigui possible. Un altre tema és parlar del logotip. Com dissenyador gràfic nomes puc afirmar que és fonamental obtenir el nostre logotip personalitzat. Aquesta és una de les primeres coses que els nous visitants veuran i ens representa. La seva presencia pot dir molt sobre el nostre bloc. Oblidem-nos d'agafar una imatge de google, si us plau.

10. Desconeixement del mitjà
No podem pretendre comunicar-nos sempre en un mateix to i línia argumental independentment del mitja i el concepte que articuli el nostre discurs. Adaptem-nos des de el primer moment.
Fem un anàlisi de les nostres capacitats i limitacions comunicatives. Alhora que hem de ser coneixedors de les possibilitats que ens ofereix el nínxol de lectors a que aspirem. Sense oblidar la habitual ullada a la “competència” o "companyia temàtica".



11. No trobar el nostre discurs
La naturalitat: Crea el flux de comunicació imprescindible amb els nostres lectors.
El coneixement: Suscita la necessitat vers el valor del nostre contingut.
El sentit comú: Poleix les imperfeccions i mancances, i fent destacar el conjunt.



12. Dispersió temàtica
Mitjans de comunicació digitals n’hi han molts. Blogs n’hi han per avorrir. Molts d’ells son d’una destacable qualitat pels seus redactors o pels mitjans tècnics i humans en que es recolzen. Dins d‘aquest panorama seria innocent exposar el nostre nou blog a la lluita frontal per l’audiència. Nomes per la quantitat i freqüència de publicació de la majoria això es inabastable.
Els lectors son molt selectius quan la cerca els permet ser-ho. Però això te una altra lectura. Els lectors valoren i agraeixen trobar continguts específics que resolguin les dubtes o necessitats que no poden satisfer en altres espais. Valoren l’esforç d’aportar ajuda compartint el valor propi. Confien en la veu que critica o avala objectivament des de la autonomia de grups i corporacions.
Fent un cop d’ull al sector blocaire un petit projecte ha de aspirar a ser cap de ratolí abans que cua de lleó. Fem una cosa... i fem-la bé!



Barbie. Historia d'una crisi de reputació

Temps de lectura estimat: 4:30 minuts.

Avui us vull parlar de la rellevància que han adquirit les opinions del usuaris al mon 2.0 i com el seu recolzament a una acció pot generar una crisi de reputació i provocar reaccions empresarials impensables fa nomes 3 anys.

Per commemorar l’any internacional dels boscos Greenpeace sol·licitava a Mattel i a tot el sector que "trenquin les seves relacions amb l'empresa Àsia Pulp & Paper (APP Una fosca empresa que els proveeix de paper i pasta de paper per fabricar les caixes de les seves joguines), perquè estan directament vinculats amb la desforestació de la selva, llar d'espècies en perill d'extinció com el tigre de Sumatra o els orangutans".

La multinacional Mattel ha viscut aquest 2011 el malson d’una gran crisi de reputació que ha perjudicat seriosament la seva imatge pública. Els ecologistes han apostat per la creativitat per convertir en viral una campanya de denuncia. Aconseguint en tant sols quatre mesos gairebé quatre-centes mil visites només a Espanya.

El 7 de Juny Greenpeace des de la seva seu a Argentina, va posar en marxa una campanya contra Mattel. Multinacional de la joguina i fabricant de la Barbie. Els demanaven que s’havien de "comprometre a deixar de desforestar i no destruir els recursos naturals". Tot es va produir arrel de l’anàlisi de les fibres de celulosa del cartró de les caixes de la famosa nina. On van detectar que un alt percentatge procedia de la tala d’arbres de polpa de les selves protegides d'Indonèsia.


"Barbie, cortamos. No salgo con chicas que deforestan" Aquestes declaracions de Ken anunciant la separació la seva parella de sempre van recórrer la xarxa. En un vídeo en el que col·laboren els actors Arturo Valls i Marta Belenguer, Ken anuncia a Barbie "això s'ha acabat", en assabentar-se de la vessant fosca de l’origen dels seus embolcalls.


La campanya va generar un ampli ressò a Twitter que ràpidament es va estendre a la resta de xarxes. Es va fer una crida a la participació demananant retuitejar aquest missatge:
“Demaneu-li a Mattel que no segueixi destruint els boscos tropicals d'Indonèsia per empaquetar els seus productes http://bit.ly/mJDjK7”


Per ampliar la seva difusió es van realitzar espectaculars accions habituals en la ONG. Com la que van protagonitzar a Piccadilly Circus, Londres.


I aquesta acció combinada a la central de Mattel a Califòrnia

La companyia americana com ja ens tenen acostumats les grans corporacions ha trigat en reconèixer, analitzar i tractar el problema, i per tant en reaccionar. Finalment 4 mesos desprès els òrgans directius del gegant han mogut peça. El dia 5 d’octubre han comunicat que “Mattel evitarà que els productes de l'empresa paperera Àsia Pulp & Paper entrin dins de la seva cadena de subministraments de paper.” Greenpeace es felicita de la decisió i treu pit de les victòries que la força de la xarxa i el seu domini del mitja li a atorgat: Mattel, Lego, Hasbro, Nestlé, Carrefour, Unilever...

 


Conclusions:

Les grans empreses no han mesurat encara la importància d’actuar amb diligencia en la resolució dels problemes de comunicació bidireccional en el món 2.0. Així la imatge negativa s’ha escampat i els consumidor han sentit que formaven part d’un col·lectiu que defensava un mateix objectiu. La sensació de comunitat lluitant contra un enemic tant “provocador” com una empresa multinacional líder, és un valor que mobilitza i la xarxa te la virtut de promoure-ho de la forma més simple.
 
Les crisi de reputació és un problema molt seriós per a tota empresa. No és pas nou, però troba un mitja idoni per la seva amplificació a les xarxes. La mida de la empresa o la seva rellevància en el sector en que es difon la critica és proporcional a l’interès que suscita i per tant a provocar la fàcil i ràpida difusió pels seus membres. No descobreixo res quan afirmo que les critiques negatives de tercers que son coneguts dins d’una comunitat generen una atracció. Considero que una de les situacions socials que facilita establiment de lligams entre dos subjectes, desgraciadament és la crítica a un tercer subjecte de rang superior, amb qui comparteixen vincles de coneixement o experiències comunes.

Si hem donat els primers passos per a la presencia activa de la nostra empresa a les xarxes socials. Si sabem que la gent es connecta per parlar, i per tant som conscients del risc...

Que esperem per dissenyar una estratègia de crisi de reputació online per a la nostra empresa?


#PreguntaleaMariano: El risc del Social Media

Que compromesa la situació a la qual s'ha enfrontat l'equip de comunicació del candidat popular a les eleccions generals Mariano Rajoy. Sumits en l'excitació pels milers de followers aconseguits a les poques hores de desembarcar a Twitter. S'han trobat amb un imprevist que ha crescut vertiginosament fora de control. Em pregunto com li hauran explicat el curiós efecte viral del qual era protagonista.

La mudança cap al Social Mitjana dels polítics en campanya sol ser (amb alguna excepció) maldestre i maquilladament proper. Això els condueix a terrenys en què es mostren incòmodes. Ja són un clàssic els casos de polítics que posen els seus estrenats comptes de Twitter de 0 a 100 en campanya per abandonar-la la mateixa nit electoral davant del primer recompte. Aquesta flagrant manipulació dels seguidors no entén de colors ni administracions.

El control de les comunicacions per part de l'equip d'estratègia social és fonamental. Aplaudeixo la línia d'indicar amb les seves inicials els seus missatges personals, destacant-los així de la publicitat en brut. Es nota de tota manera la falta de rodatge. És recomanable establir un to i estil que estableixi les bases comunicatives i així les expectatives dels followers. En els casos en què el personatge és conegut prèviament no és tan important.

 

Però es poden donar casos com el del seu tercer tweet. Relata una trobada casual en un avió que ha generat una polèmica/anècdota en la qual s'ha vist implicat Santiago Segura.


Amb la precampanya acaparant minuts dels mitjans, el seu equip ha decidit interactuar amb la xarxa oferint un canal de conversa i propostes. És aquesta una acció habitual en qualsevol campanya de promoció en xarxes socials, però hi ha productes, i productes. Llançar càndidament en aquests moments a un polític que la gent creu que en major o menor grau té relació amb la fallida de l'estat del benestar del país ... és molt temerari. Perquè les xarxes són una arma de doble tall, i a partir de certa notorietat, si existeix el risc que la línia formal d'una campanya es pugui torçar ... algú ho farà ... i definitivament altres el seguiran.

Això és exactament el que ha succeït a través del hashtag "#preguntaleamariano. La proposta era simple "Aquí hi es el candidat i aquí el hashtag perquè li pregunteu el que vulgueu" Tan simple, tan net i... tan provocador. Així s'ha iniciat una marea que ha sacsejat i transcendit de la xarxa. Ningú sap qui va plantejar la primera pregunta fora del guió, però va provocar un allau de rèpliques que han desbordat l'equip convertint-se en Trending Topic durant dies. La reacció que han pres ha estat desdramatitzar la situació publicant un tweet en què saluden a l’iniciador del moviment i demanen conèixe’l.


 
Les milers de preguntes que s'han formulat han estat de tot tipus: Simpàtiques, imaginatives, sarcàstiques, reivindicatives, blanques, desafortunades, surrealistes, de denúncia, genials... Han estat un aclaparador exercici creatiu col·lectiu.

En definitiva un cas més per estudiar que ens adverteix dels riscos que suposa l'entrada en els mitjans socials de personatges o entitats que provenen de canals tradicionals 1.0. Han de ser conscients que les xarxes equiparen els discursos de l'interessat i el seu públic democratitzant la relació entre emissor i receptor. 


He recollit alguns dels tweets de #PreguntaleaMariano:
@Merubad: Señor @marianorajoy ¿Se cuece como Aznar o se enriquece como Camps? #preguntaleamariano

@Hank_Solo: ¿Puso usted sus barbas a remojar cuando vio las de su vecino secar? #preguntaleamariano

@eduardbernal: #preguntaleamariano ¿cree que epi y blas tenian algo, mas alla de una amistad?

@morio80: Me podría usted decir mississipi?? #preguntaleamariano


@Chuscarra: Señor Rajoy, si 1 terabyte son 1000 gigabytes, 1 terapeuta equivale a 1000 gigapeutas? #preguntaleamariano


@itwalks: Sr. @marianorajoy , de 0 a 10, qué grado de incomodidad le produce el juego de palabras Mariano Chips Rahoy? Gracias #preguntaleamariano

@artistswanted0: Sr. Rajoy, ¿Los recortes en educación significan que es definitivo que no recibiremos la carta de Howarts? #preguntaleamariano

@carralaso: #preguntaleamariano ¿Porque tuvo que morir Chanquete?

@jonatanmarquez: Don @marianorajoy ¿Permitirán los consejeros delegados que gane Felipe las elecciones en el 82 en Cuéntame? #preguntaleamariano

@voyjamao: Señor @marianorajoy , ¿quién vive en la piña debajo del mar? #preguntaleamariano

@Casasola Si le han subido el IVA a los chuches ¿Juanito el Golosina va a tener que pagar más por todo? #preguntaleamariano


artistswanted0: "Sr. Rajoy, "Si vendo harina diciendo que es speed se considera trafico o homeopatia?

moedetriana: "Señor @marianorajoy: si llevo fuera de España un año, ¿cómo es que mi novia está embarazada? #preguntaleamariano...


@Rafanime: #preguntaleamariano ¿Es cierto que el día de las elecciones generales habrá un flashback y será todo un sueño de @marianorajoy?

@Iguazelelhombre: Sr. @marianorajoy el mundo es redondo y lo llamamos planeta. Si fuera plano ¿lo llamaríamos redondeta? #preguntaleamariano

@pa_las_risas: ¿Por qué llaman cómoda a la cómoda que hay al lado de la cama si es más cómoda la cama que hay al lado de la cómoda? #pregúntaleamariano

@formatgemanxego: señor @marianorajoy, ¿podría usted decirme hasta dónde se lava la cara el señor rubalcaba? #preguntaleamariano

@Oskiuuu: ¿Puedo guardar el raton de mi ordenador con el gato de mi coche?

@pa_las_risas: ¿Por qué las ciruelas negras son rojas cuando estan verdes? #pregúntaleamariano


 @bajoelbillete ¿A qué país nos recomiendas emigrar tras las elecciones? #preguntaleamariano


@Hector_James6: #preguntaleamariano ¿Por qué "separado" se escribe todo junto y "todo junto" se escribe separado?

@AleksBriones: estimado @marianorajoy ¿Por qué la nevera tiene luz pero el congelador no? #preguntaleamariano

@Antonio_Ant: gracias :) Si nos hicieran algo más de caso no habría tanto #preguntaleamariano ni tanto #señorrubalcaba suelto... que cruz!

@benjami: Si pongo el móvil en modo avión y lo tiro por la ventana ¿dónde aterrizará? #preguntaleamariano

@elnocturno: ¿Va a aprovechar que muchas preguntas de #preguntaleamariano son de cachondeo para negarse a responder las que son totalmente en serio?



TOTES LES TÈCNIQUES SEO - Infogràfia

El posicionament natural o patrocinat es pot definir com fonamental o una ciència. La importància creixent que ha pres ha convertit en popular termes com SEO i SEM (el següent pas serà el SSO i SMM dels que parlaré un altre dia)

No hem d'oblidar que en el context econòmic actual la promoció passiva que no comporta grans despeses en publicitat va a l'alçà. I darrerament m'estic trobant amb Pimes que directament et demanen serveis de SEO sense entendre gaire el que és.

Com tot món d'una certa envergadura, te els seus habitants, que han anat evolucionant i mutant cap a especialitzacions temàtiques. Cadascú pot defensar la rellevància d'un aspecte per sobre dels altres. I Google amb el projecte Panda encarà calent ens mira des de la seva posició de poder.

Us porto una bona infografia detallada. Ens ajudara a descobrir les potes que sustenten una bona acció SEO a traves d'uns personatges ben caracteritzats i definitoris del nivell d'especialització que esta prenent el posicionament orgànic.





 Infografia: e-interactive Alex Costa.

BOGERIA AL SOCIAL MEDIA MARKETING

Aquesta setmana us porto un còmic americà que he traduït per que plegats siguem conscients de la bogeria que domina els mitjans. Resumeix perfectament la roda de continguts en la que estem immersos i de la qual tots som testimonis o còmplices.




Font: Hubspot   Traducció: (Pròpia) @XaviLDP

7 CONSELLS PER MILLORAR EL PERFIL DE LA TEVA EMPRESA A TWITTER

La primera imatge és la que queda? Malauradament sabem que sol ser així. No haurem de descuidar per tant tots els aspectes que confereixen la imatge publica de la nostra empresa o projecte a internet. A Twitter s’adquireixen tècniques per valorar als usuaris, aquests 7 consells us ajudaran a millorar algunes.


Acabes de registrar a Twitter un compte per la teva empresa? O ho has fet en el passat però encara busques la manera de treure-li el màxim partit? Precisament d'això parlarem avui, i és que no és tan senzill (o almenys si es fa bé no hauria de ser-ho) com registrar-se i començar a publicar enllaços i contingut.

L'aspecte del nostre perfil a Twitter és una cosa que no s'ha de descuidar ni deixar a l'atzar, ja que és la nostra carta de presentació de cara a futurs clients prou interessats en la nostra marca o productes com per visitar-nos a Twitter. Com aconseguir animar que aquestes visites donin el pas i es transformin en els nostres seguidors? A continuació comentem set consells a tenir en compte.

1. Omple correctament tots els camps

Per defecte, en registrar a Twitter apareixen uns camps per omplir amb informació encara que no tots són obligatoris: nom, localització, adreça web, biografia ... L'ideal és proporcionar als teus potencials seguidors tota la informació possible a primera vista, però sense saturar. Si parlem d'una empresa local que només funciona en un lloc, és essencial precisar en quina població opera.

També és important omplir l'apartat de lloc web correctament. Si l'empresa té una pàgina pròpia, l'ideal és enllaçar aquí. No és la primera vegada que veig com alguna gent inclou un enllaç a l'apartat de Biografia, deixant l'altre en blanc, i això és una cosa que cal evitar (tret que s'hagin d'incloure dos enllaços irremeiablement). Tota la informació ha d'anar en el seu camp corresponent.

2. Escriu una biografia interessant i original

La biografia és el text en el qual els usuaris que visitin el teu perfil es basaran per crear-se una primera idea sobre la teva empresa. No tots som grans multinacionals conegudes fins i tot més enllà de les nostres fronteres, així que l'ideal és descriure, el més breument possible, què fa la teva empresa i les raons per les quals pot ser interessant seguir-la en Twitter.

No hi ha res més desolador que trobar-se una biografia en blanc o, el que és encara pitjor, mal redactada, amb llenguatge SMS i amb faltes d'ortografia. Són 160 caràcters de màxim, però creieu-me, és suficient com per ficar la pota en diverses ocasions. La idea és mostrar professionalitat i serietat a possibles clients, així que si cal es repassa el que s'ha escrit un parell de vegades.

3. Tria una imatge representativa

Cada vegada que publiquis un tweet, apareixerà als timelines dels teus seguidors amb la vostra imatge. La imatge que tries ha de ser representativa de la teva empresa (un logo sol ser una bona opció) i l'ideal és que destaqui en la seva justa mesura entre altres imatges. Aquí convé no exagerar, no és necessari adornar l'avatar amb llums de neó i colors fosforescents que deixin cecs als teus seguidors. Al capdavall, vols que sigui una imatge amable i fàcil de contemplar.

Un altre aspecte que no s'ha de descuidar és com es veu la imatge en mides petits. Si el teu logo té text, és molt possible que en els timelines dels teus seguidors aparegui en una mida minúscul i il·legible. A més, cal tenir en compte que molts usuaris utilitzen clients des del mòbil fins i tot, de manera que es veurà més petit encara. La imatge escollida d'avatar ha de ser, doncs, representativa, cridanera en la seva justa mesura ia més perfectament escalable i fàcil d'identificar en mides petits.
Pepsi utilitza el seu logotip, perfectament identificable a qualsevol mida

4. Personalitza la imatge de fons

La imatge de fons és una cosa que pot cridar molt l'atenció a la gent que visita els nostres perfils per primera vegada, i no hi ha res que sembli menys professional que un fons predeterminat de Twitter o un d'alguna pàgina que proporciona fons gratuïts que contingui la seva pròpia URL. En cas de perfils personals realment no té tanta importància, però si parlem de comptes d'empresa llavors sí que és recomanable donar-li certa serietat al perfil. Al cap ia la fi, si cuidem al detall el disseny del nostre web corporatiu, per què no fer-ho amb els nostres perfils en les xarxes socials?

Existeixen multitud de dissenys possibles, des del clàssic amb el logo de l'empresa i els colors corporatius, fins a alguns més avançats que inclouen a la part esquerra més detalls de contacte, com l'adreça del lloc web o referències a altres perfils en altres xarxes socials . Fins i tot hi ha algunes companyies que aprofiten aquest espai per anunciar el seu últim producte.
Coca-Cola inclou les URL del seu comptes de Facebook, YouTube i Flickr

5. No descuidis el disseny

Encara que realment el disseny d'un perfil concret és una cosa que probablement es vegi una vegada res més (abans de donar-li al botó de "seguir"), no pot descuidar, i no només estic parlant de la imatge de fons que comentàvem. Com sabreu a hores d'ara, Twitter permet personalitzar amés diversos colors, com el color de fons, el color del text, el color de la sidebar o el color dels enllaços.

No és la primera vegada, ni serà l'última, que en entrar en un perfil d'un usuari, el color de fons i el color del text xoquen exageradament, fins a tal punt de fer mal als ulls. De vegades, m'ha passat una cosa pitjor encara i és que hi ha gent que utilitza el mateix color per al text ... que el mateix color de fons! És impossible llegir res i, per tant, en lloc de donar al botó de "Seguir" em decanto per la "X" per tancar la pestanya del navegador.
6. No segueixis per seguir

Una estratègia per aconseguir seguidors que utilitzen alguns usuaris consisteix a seguir indiscriminadament a multitud de comptes. D'aquesta manera, algunes d'elles tornen els "follow" per educació o per costum. Però aquesta estratègia també és identificada comunament amb els usuaris que fan spam en aquesta plataforma. Amb això, el que vull dir és que si per exemple la teva empresa segueix a 10.000 usuaris ia ella només li segueixen 100, molts twitteros en veure aquestes xifres al teu perfil pensaran que ets un vulgar spammer i decidiran no seguir-te.

L'ideal en aquests casos és mantenir unes xifres equilibrades. No em refereixo a que el nombre de seguits sigui exactament igual al de seguidors, sinó al fet que el nombre de seguits no superi diverses vegades al de seguidors. El cas contrari estaria ben vist, en el sentit que si et segueix molta gent i tu segueixes a pocs usuaris significa que aquests usuaris et segueixen per iniciativa pròpia (i no pel "follow-back" de cortesia) i que realment tens alguna cosa interessant a dir.

7. Comprova els teus últims tweets

Per a molta gent, el teu perfil de Twitter és vital abans de decidir si seguir-te o no. M'imagino que no seré l'única que, abans de seguir a algú, comprova el seu perfil per veure si el que publica és del meu interès i si, al final, val la pena seguir-lo. De res serveix seguir tots els consells anteriors si no actualitzem el nostre perfil en absolut o si descuidem la impressió que donen els nostres últims tweets.

Per exemple, hi ha usuaris que es dediquen exclusivament a respondre a la gent. Quan un usuari arriba fins a un perfil d'aquest tipus, és impossible que es faci a la idea de què twittea habitualment el compte original quan no està responent a altres. Pot passar que l'usuari decideixi comprovar tweets anteriors ... però molts directament no arribaran a això i passaran per complet de seguir investigant. El mateix passa amb els tweets generats automàticament que provenen d'un bloc o un altre servei. L'ideal en aquests casos és barrejar tweets d'aquest tipus amb tweets de contingut propi, i comprovar que els més recents no siguin tots del mateix estil.


En definitiva ...

En definitiva: encara que cada vegada hi hagi més clients per accedir a Twitter i cada vegada menys gent utilitzi la interfície web, l'aspecte exterior del nostre perfil a Twitter és una cosa que no s'ha de descuidar, ja que és el primer que veuen els nostres potencials futurs clients abans decidir si donar-li al botonet de "Seguir" nostre compte ... o passar de llarg.



COM FER NEGOCI DEL SOCIAL MEDIA